- dictat per a dijous dia 25 d'abril
AL MIG DEL
DESERT
En passar
prop d'uns cactus altíssims, va notar com si els cactus li
parlessin. Hi va parar molta atenció, i de mica en mica va entendre
el que li deien. Els cactus li parlaven, feia vint-i-dos anys que li
parlaven i ell mai no ho havia notat. El tractaven com un company que
viu al desert, com un amic estrany que no els fa cap mal, com un
germà curiós que camina i va amb capell i que forada la terra com
un talp o una formiga, com un infant que, tot i que tenia més de
seixanta anys, encara no havia entès quines eren les coses més
importants d'aquesta vida, pobre...
